REFLEXIÓ FINAL

S’ha acaba el curs, és el moment de fer una petita reflexió sobre el que hem après a l’assignatura d’Educació Emocional i en general d’aquest segon semestre, que finalitzo amb la mateixa emoció que el vaig començar però també un poc més cansada ja que ha sigut un semestre molt dur.

És l’hora de veure si s’han complit els objectius i les expectatives i, tot i que no em vaig plantejar uns objectius concrets, crec que he après tot allò que pensava que aprendria  i molt més. 

Al llarg del semestre hem reflexionat molt al voltat de les emocions, hem vist les seves manifestacions i com les treballaríem amb els nostres alumnes. Hem pogut visualitzar un vídeo a classe on vàrem veure com es desenvolupen les emocions en els nadons, la importància de les emocions en la socialització dels infants. Hem parlat de la necessitat d’establir límits etc.. tot això m’ha fet reflexionar molt sobre la meva futura tasca docent i plantejar-me si serè capaç de fer-ho bé. Crec que aquesta assignatura m’ha arribat al cor ja sovint m’imagina jo amb 25 infants en una aula ideal, on jo respectes els ritmes de cada infant i que ells fossin els protagonistes del seu aprenentatge i jo preparant un ambient propici per l’aprenentatge etc. però ara hem plantejo més que pot ser, no, segur que  em trobaré amb molts de nens amb problemes emocionals com separacions dels pares, alguna pèrdua crisi econòmica dins la família i ninguna altra assignatura m’havia preparat per aquest casos. Per aquest motiu també penso que aquest grau hauria de tenir moltes més pràctiques que només dos quatrimestres, un per cicle d’educació infantil.

També ens han dit que aquesta assignatura només es dóna al grau d’Educació Infantil i no a primària, això em sembla bastant malament ja que crec que les emocions són bàsiques per al desenvolupament de les persones i només a la infantessa sinó a qualsevol edat. Per exemple jo tinc 33 anys i he après molt amb aquesta assignatura. Penso que en la societat en la vivim on es pensa que qui més té és més feliç, que consumim desmesuradament i que tot ho tenim a un “clik” de ratolí, ens estem oblidant de valors tant importants com parlar de sentiments i emocions. 

També em parlat de família i escola. Algunes parts d’aquets temes els havíem vist a altres assignatures però m’ ha agradat molt aprofundir en l’escola de les emocions ja que és aquí on hauré de desenvolupar tots els coneixements adquirits.

Així mateix, altre tema que hem tocat amb més profunditat i m’ha fet reflexionar sobre la meva pròpia persona és l'asertivitat y la resiliència. La capacitat de resiliència, com diu Cyrulnik és “la capacitat de resistir i refer-se davant de situacions traumàtiques”  superar-les i ser transformades positivament per elles. Aquest és un aspecte que m’he donat compte amb aquesta assignatura que vull treballar per tal de poder arribar a fer una bona tasca docent ja que per ensenyar a ser resilients als infants primer ho he de ser jo. En quant a l'asertivitat també és un tema que m'ha fet pensar sobre mi mateixa i les meves actucions, també és un aspecte que gràcies a aquesta assignatura treballaré per poder millorar.

Una altre tema que hem tractat a classe, ha sigut el maltractament  infantil, aquest és un tema que m’hagués agradat treballar amb més profunditat  ja que nosaltres estarem “en primera línia” i és molt important conèixer els indicadors de maltractament per si es donés algun cas a la nostra aula. 

Ahh i no m’agradaria oblidar mencionar que, al llarg dels dos anys de grau que porto, mai ningú ens havia parlat de la primera entrevista amb els pares, de la importància que té aquesta per tal d’establir vincles. He de donar l’enhorabona a les meves companyes que vàrem fer un simulacre d’entrevista amb la família i ho van fer genial, des d’aquí donar-li l’enhorabona a Andrea, Virginia i Aida, estiguéreu genials!!

Per últim dir que el fet de reflexionar en aquesta carpeta d’aprenentatge/bloc me ha ajudat cara a l’examen ja que a més de veure els continguts de classe he anant cercant informació addicional per completar els continguts, per exemple vídeos o conferències  dels autors que hem vist ha classe o que m’ha agradat allò que deien. 

Dir que ha estat un plaer compartir aquesta assignatura, tant amb les meves companyes com amb n’Iñaki.

Gràcies i fins la pròxima! 
"Soy feliz y, a pesar de todo, hay momentos en los que soy inmensamente feliz". Ernesto Sàbato