lunes, 9 de junio de 2014

Conclusió i posada en escena.




Com ha conclusió de l’assignatura m’agradaria dir que ha estat una assignatura molt dura, hem hagut de treballar molt dur per tal de que tot surtis com ho estàvem creant. 

El fet de cantar en públic i interpretar per a mi ha sigut tot un repte, també penso que el dia de la representació no va ser precisament el millor dia, crec que al assaig general vaig cantar millor ja que en la posada en escena la veu em tremolava molt i no vaig cantar molt bé. 

Pel que fa al grup, estic molt contenta d’haver viscut aquesta experiència amb les meves companyes, penso que hem fet una molt bona tasca totes juntes i que al final l’obra va quedar molt bé.Ç

També em va agradar molt el fet de representar davant dels infants, tot i que vérem tenir debat a classe sobre fer-ho públic o no, al final penso que tots els grups vàrem estar a l’altura dels infants, és cert que sempre es pot millorar, però se que totes i cada una de nosaltres va treure el millor de si i l’esforç que hem fet al llarg del semestre es va veure compensat en unes molt bones actuacions.

Finalment dir que he gaudit molt de l’experiència tant que ni jo mateixa m’ho esperava.
FINS LA PRÒXIMA!  


ASSAIGS

A l'hora que preparavem el material a casa dels pares de na Irene, aprofitavem per assajar tant les canços, com la posta en escena i les coreografies.







He gaudit molt d'aquesta experiència, especialment a l'hora de cantar ja que a mi em fa molta vergonya cantar en públic, de fet aquest vídeo assajant el varen grabar sense que jo en donès compte hihihihi.

Aquestes fotografies d'acontinuació són de l'assaig general abans de la representació





MES MATERIAL

Més material tant elaborat a classe com fora de la UIB, ja que la major part d'aquest treball l'hem hagut de fer en horari no lectiu. 





Al llarg del semestre totes les companyes hem fet un gran esforç per tal de que tot el material, disfresses i decorat quedassi bé.

MATERIAL


A les classes de representació, a primera hora amb Josep, fem les cançons, ell ens a ajudat amb la cançó de les sargantanes i ens la tocarà el dia de la representació.


Desprès amb Dani comencem a fer les disfresses i el decotarat.





El meu personatge era un polp i em va costar bastatnt, vaig a ver de fer-li tres caps diferents ja que els dos primers no em m'agradaven del tot. La tercera opció va ser la definitiva.





Aquestos ha estat els tres tipus de caps per a Paco el Polp ;)

domingo, 8 de junio de 2014

PREPARANT EL MUSCICAL

PRIMERES QUEDADES!

Comencem donant-li forma al guió.




Quedem a la UIB per tal de donar-li forma al guió. Vàrem decidir fer una història fàcil d'entendre per als infants i amb personatges que els hi cridassin l'atenció com pirates i diferents animals.




miércoles, 4 de junio de 2014

REFLEXIÓ FINAL




S’ha acaba el curs, és el moment de fer una petita reflexió sobre el que hem après a l’assignatura d’Educació Emocional i en general d’aquest segon semestre, que finalitzo amb la mateixa emoció que el vaig començar però també un poc més cansada ja que ha sigut un semestre molt dur.

És l’hora de veure si s’han complit els objectius i les expectatives i, tot i que no em vaig plantejar uns objectius concrets, crec que he après tot allò que pensava que aprendria  i molt més. 

Al llarg del semestre hem reflexionat molt al voltat de les emocions, hem vist les seves manifestacions i com les treballaríem amb els nostres alumnes. Hem pogut visualitzar un vídeo a classe on vàrem veure com es desenvolupen les emocions en els nadons, la importància de les emocions en la socialització dels infants. Hem parlat de la necessitat d’establir límits etc.. tot això m’ha fet reflexionar molt sobre la meva futura tasca docent i plantejar-me si serè capaç de fer-ho bé. Crec que aquesta assignatura m’ha arribat al cor ja sovint m’imagina jo amb 25 infants en una aula ideal, on jo respectes els ritmes de cada infant i que ells fossin els protagonistes del seu aprenentatge i jo preparant un ambient propici per l’aprenentatge etc. però ara hem plantejo més que pot ser, no, segur que  em trobaré amb molts de nens amb problemes emocionals com separacions dels pares, alguna pèrdua crisi econòmica dins la família i ninguna altra assignatura m’havia preparat per aquest casos. Per aquest motiu també penso que aquest grau hauria de tenir moltes més pràctiques que només dos quatrimestres, un per cicle d’educació infantil.

També ens han dit que aquesta assignatura només es dóna al grau d’Educació Infantil i no a primària, això em sembla bastant malament ja que crec que les emocions són bàsiques per al desenvolupament de les persones i només a la infantessa sinó a qualsevol edat. Per exemple jo tinc 33 anys i he après molt amb aquesta assignatura. Penso que en la societat en la vivim on es pensa que qui més té és més feliç, que consumim desmesuradament i que tot ho tenim a un “clik” de ratolí, ens estem oblidant de valors tant importants com parlar de sentiments i emocions. 

També em parlat de família i escola. Algunes parts d’aquets temes els havíem vist a altres assignatures però m’ ha agradat molt aprofundir en l’escola de les emocions ja que és aquí on hauré de desenvolupar tots els coneixements adquirits.

Així mateix, altre tema que hem tocat amb més profunditat i m’ha fet reflexionar sobre la meva pròpia persona és l'asertivitat y la resiliència. La capacitat de resiliència, com diu Cyrulnik és “la capacitat de resistir i refer-se davant de situacions traumàtiques”  superar-les i ser transformades positivament per elles. Aquest és un aspecte que m’he donat compte amb aquesta assignatura que vull treballar per tal de poder arribar a fer una bona tasca docent ja que per ensenyar a ser resilients als infants primer ho he de ser jo. En quant a l'asertivitat també és un tema que m'ha fet pensar sobre mi mateixa i les meves actucions, també és un aspecte que gràcies a aquesta assignatura treballaré per poder millorar.

Una altre tema que hem tractat a classe, ha sigut el maltractament  infantil, aquest és un tema que m’hagués agradat treballar amb més profunditat  ja que nosaltres estarem “en primera línia” i és molt important conèixer els indicadors de maltractament per si es donés algun cas a la nostra aula. 

Ahh i no m’agradaria oblidar mencionar que, al llarg dels dos anys de grau que porto, mai ningú ens havia parlat de la primera entrevista amb els pares, de la importància que té aquesta per tal d’establir vincles. He de donar l’enhorabona a les meves companyes que vàrem fer un simulacre d’entrevista amb la família i ho van fer genial, des d’aquí donar-li l’enhorabona a Andrea, Virginia i Aida, estiguéreu genials!!

Per últim dir que el fet de reflexionar en aquesta carpeta d’aprenentatge/bloc me ha ajudat cara a l’examen ja que a més de veure els continguts de classe he anant cercant informació addicional per completar els continguts, per exemple vídeos o conferències  dels autors que hem vist ha classe o que m’ha agradat allò que deien. 

Dir que ha estat un plaer compartir aquesta assignatura, tant amb les meves companyes com amb n’Iñaki.
Gràcies i fins la pròxima! 
"Soy feliz y, a pesar de todo, hay momentos en los que soy inmensamente feliz". Ernesto Sàbato

martes, 3 de junio de 2014

ACTIVITAT 10



REFLEXIÓ SOBRE EL PERÍODE D’ADAPTACIÓ. 

      Perquè és un dels moments crucials i estratègics?
       Perquè s’inverteixen una gran quantitat d’energies?
       Podem establir regles de funcionament per a aquest període?
       Què és allò que no hauríem de fer mai?

El període d’adaptació és un moment crucial i estratègic perquè és el moment del traspàs de vincles afectius de la família, el primer context on viu l’infant i l’escola, un nou context on els nens han d’aprendre a viure i conviure, amb nous adults, amb altres infants i en un espai nou per ells. 

 És un moment  delicat perquè interfereix en l’estructura de vincle que s’ha establert entre l’infant i els seus pares i aquest traspàs del vincle és importantíssim per l’infant, l’hem de situar al nivell de les necessitats bàsiques igual que l’alimentació, la higiene i el descans. La separació de l’infant dels seus adults de referència ha de ser una conquesta de l’infant, i no una acceptació d’un fet que li imposem els adults.

L’adaptació no consisteix en «acceptar» uns nous espais, sinó en «acceptar» l’absència de l’adult de referència. Els vincles afectius donen seguretat, confiança etc. i és molt important per a que els nens no es sentin abandonats pels seus pares sinó que els han deixat en un lloc segur, i amb persones que estaran pendents d’ells en tot moment.

Per a mi és tant important el període d’adaptació a l’escoleta com a l’escola, encara que els infants hagin anat a l’escoleta primer.
S’inverteix una gran quantitat d’energia tant pels pares com per l’escola perquè l’entrada en l’escola suposa un canvi en les seves rutines, els seus espais i les seves relacions. A partir d’aquesta entrada, l’infant haurà d’adaptar-se al ritme dels adults. Per tant aquesta adaptació a altres ritmes, relacions i vincles necessitarà d’un temps i de molta energia per tal que es superi amb èxit aquest període. 

No necessàriament s’han d’establir unes regles per dur a terme aquest període d’adaptació però si hem de ser conscients que ha d’haver una organització a l’escola i una bona relació família-escola per que tots dos tenen una cosa en comú: el benestar del nens. I aquí és on com a futura mestra penso que hem de tenir una implicació màxima ja que el tutor l’encarregat del grup i es vincula i aquest vincle és respectat i recíproc, és la persona que ha de saber tot el que passa a la seva aula, ha de tenir una mirada perifèrica i ha de treballar de manera global. 

Allò que no hauríem de fer mai és, tal i com vaig descriure la l’entrada de la setmana passada, http://segoncurspatriciaborras.blogspot.com.es/2014/05/activitat-9.html  seria mostrar inseguretat davant dels pares, prendre decisions sense consultar-ho amb els companys o amb les famílies, llevar importància a aquest període d’adaptació que considero importantíssim sobre tot pel traspàs de vincles afectius, ja que els infants en aquestes edats han de sentir l’afecció per poder desenvolupar-se millor. 

El semestre passat vàrem veure a l’assignatura d’Estratègies d’intervenció educativa com fan el període d’adaptació a les escoles de Menorca. Tal i com vam veure crec que és un dels millors que es donen a les nostres escoles. Les passes a seguir són les següents: s’informa als pares en el moment de d’inscripció, hauran d’assistir amb els seus fills al voltant de 8 o 10 dies i que es situaran prop de la porta delimitats per una ratlla vermella que no poden traspassar però que tenen contacte visual amb els infants. Els infants si que poden acudir a ells si es senten mal. 

Així es farà durant les primeres dies per desprès l’adult anar sortint d’aquest espai poc a poc quan l’infant es vagui adaptant.
Penso que es un bon exemple de com organitzar aquest període d’adaptació com si fos una conquesta per als nens i no una amenaça. 


Aquí us deixo una ponència de Vicenç Arnaiz Sancho, que és promotor del període d’adaptació del qual us parlava més amunt. No parla exclusivament del d’aquest període però parla molt clarament de l’educació, tal i com es concebuda en l’actualitat i referències socioculturals en la qual es desenvolupa i d’alguns temes més que he trobat molt interesant.