S’ha acaba el
curs, és el moment de fer una petita reflexió sobre el que hem après a
l’assignatura d’Educació Emocional i en general d’aquest segon semestre, que
finalitzo amb la mateixa emoció que el vaig començar però també un poc més cansada
ja que ha sigut un semestre molt dur.
És l’hora de
veure si s’han complit els objectius i les expectatives i, tot i que no em vaig
plantejar uns objectius concrets, crec que he après tot allò que pensava que
aprendria i molt més.
Al llarg del semestre
hem reflexionat molt al voltat de les emocions, hem vist les seves
manifestacions i com les treballaríem amb els nostres alumnes. Hem pogut
visualitzar un vídeo a classe on vàrem veure com es desenvolupen les emocions
en els nadons, la importància de les emocions en la socialització dels infants.
Hem parlat de la necessitat d’establir límits etc.. tot això m’ha fet
reflexionar molt sobre la meva futura tasca docent i plantejar-me si serè capaç
de fer-ho bé. Crec que aquesta assignatura m’ha arribat al cor ja sovint
m’imagina jo amb 25 infants en una aula ideal, on jo respectes els ritmes de
cada infant i que ells fossin els protagonistes del seu aprenentatge i jo
preparant un ambient propici per l’aprenentatge etc. però ara hem plantejo més
que pot ser, no, segur que em trobaré
amb molts de nens amb problemes emocionals com separacions dels pares, alguna
pèrdua crisi econòmica dins la família i ninguna altra assignatura m’havia
preparat per aquest casos. Per aquest motiu també penso que aquest grau hauria
de tenir moltes més pràctiques que només dos quatrimestres, un per cicle
d’educació infantil.
També ens han
dit que aquesta assignatura només es dóna al grau d’Educació Infantil i no a
primària, això em sembla bastant malament ja que crec que les emocions són
bàsiques per al desenvolupament de les persones i només a la infantessa sinó a
qualsevol edat. Per exemple jo tinc 33 anys i he après molt amb aquesta
assignatura. Penso que en la societat en la vivim on es pensa que qui més té és
més feliç, que consumim desmesuradament i que tot ho tenim a un “clik” de
ratolí, ens estem oblidant de valors tant importants com parlar de sentiments i
emocions.
També em parlat
de família i escola. Algunes parts d’aquets temes els havíem vist a altres
assignatures però m’ ha agradat molt aprofundir en l’escola de les emocions ja
que és aquí on hauré de desenvolupar tots els coneixements adquirits.
Així mateix,
altre tema que hem tocat amb més profunditat i m’ha fet reflexionar sobre la
meva pròpia persona és l'asertivitat y la resiliència. La capacitat de resiliència, com diu
Cyrulnik és “la capacitat de resistir i refer-se davant de situacions
traumàtiques” superar-les i ser
transformades positivament per elles. Aquest és un aspecte que m’he donat
compte amb aquesta assignatura que vull treballar per tal de poder arribar a
fer una bona tasca docent ja que per ensenyar a ser resilients als infants
primer ho he de ser jo. En quant a l'asertivitat també és un tema que m'ha fet pensar sobre mi mateixa i les meves actucions, també és un aspecte que gràcies a aquesta assignatura treballaré per poder millorar.
Una altre tema
que hem tractat a classe, ha sigut el maltractament infantil, aquest és un tema que m’hagués
agradat treballar amb més profunditat ja
que nosaltres estarem “en primera línia” i és molt important conèixer els
indicadors de maltractament per si es donés algun cas a la nostra aula.
Ahh i no
m’agradaria oblidar mencionar que, al llarg dels dos anys de grau que porto,
mai ningú ens havia parlat de la primera entrevista amb els pares, de la
importància que té aquesta per tal d’establir vincles. He de donar l’enhorabona
a les meves companyes que vàrem fer un simulacre d’entrevista amb la família i
ho van fer genial, des d’aquí donar-li l’enhorabona a Andrea, Virginia i Aida,
estiguéreu genials!!
Per últim dir
que el fet de reflexionar en aquesta carpeta d’aprenentatge/bloc me ha ajudat
cara a l’examen ja que a més de veure els continguts de classe he anant cercant
informació addicional per completar els continguts, per exemple vídeos o
conferències dels autors que hem vist ha
classe o que m’ha agradat allò que deien.
Dir que ha estat
un plaer compartir aquesta assignatura, tant amb les meves companyes com amb n’Iñaki.
Gràcies i fins
la pròxima!
"Soy feliz y, a pesar de todo, hay momentos en los que soy inmensamente feliz". Ernesto Sàbato