lunes, 17 de marzo de 2014

ACTIVITAT 3



Aquesta activitat consisteix en cercar una definició d’emoció i explicar els aspectes que fonamenten la meva elecció.


Una emoció és un estat d’ànim, temporal, provocat per un estímul intern o extern que té significat per a l’individu, i que li serveix per mantenir l’equilibri i que provoca una reacció física o psíquica. 


Aquesta definició la férem a classe de Desenvolupament socioemocional, en primer lloc treballant en petit grup i finalment entre totes. Per a mi és una definició prou exacta del que és una emoció. 


En primer lloc, una emoció és un estat d’ànim temporal, es a dir, és un estat d’ànim canviat i intens però de curta durada, si la durada és més llarga es podria considerar un sentiment. És canviat perquè no sempre se està trist o alegre o es sent ràbia, sinó que segons el estímul que reben, intern o extern, la manifestació de la emoció és diferent. 


En segon lloc, l’estímul que ens provoca una emoció ha de tenir significat per a l’individu, si no fos així no sentiríem cap emoció. Per manifestar l’amor, ens hem de sentir estimats; per manifestar tristor, ens hem de sentir desemparats, melancòlics o hem viscut alguna pèrdua etc..


En tercer lloc, les emocions ens ajuden a mantenir l’equilibri interior, per això és molt important aprendre a regular-les, i com a futura mestra, crec que és molt important parlar d’elles a l’escola amb els nostres alumnes. 


Per últim, la definició proposta parla d’una reacció física o psíquica, es a dir, les emocions tenen una resposta física que podem veure reflectida en la cara, o inclús en manifestacions del nostre cos com per exemple sudoració a les mans, tremolors, rialles, plors etc... a més de ajudar-te a reaccionar davant una situació com per exemple posar-te en alerta quan sents por. 


Aquí us deix un vídeo que parla de la importància de treballar les emocions des de petits, els beneficis que aporta i com encara la escola es preocupa més de l’educació de les àrees del coneixement més lògiques deixant d’una banda les més creatives i emocionals. 





domingo, 16 de marzo de 2014

ACTIVITAT 2



Què és una emoció primària?


En aquesta segona activitat tractaré de definir què són les  emocions  primàries  i d’identificar-les. 

Com hem vist a classe les emocions primàries són aquelles que ens ajuden a preservar l’espècie i que tenim innates, des de que venim a aquest món. A classe hem definit emoció com aquell estat d’ànim variable, temporal i intens, provocat per un estímul intern o extern, que te significat per a l’individu i l’ajuda a regular el seu equilibri,  i que provoca una reacció (fictícia o real) física o psíquica.

 

  http://www.flickr.com/photos/pasotraspaso/6890263331


Torbem autors que diuen que hi ha 6 o 7 emocions bàsiques. Però en aquest cas, i enllaçant amb la lectura del capítol 3 de Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia de Silvia Palou parlaré de 5 emocions primàries. 


Per mi, l’emoció mara és l’amor, crec que d’aquí surten totes les altres emocions, es a dir, si no hi ha amor surt la tristor, la ràbia inclús la por, i també les emocions més positives com l’alegria. 


L’amor ha estat bàsic per a la supervivència de l’espècie humana, sense l’amor no podríem haver arribat fins on estem ara, el món s’hauria acabat ja fa molt de temps, tot i que és bàsic encara trobem persones que no senten amor cap a la natura o cap als animals, cap a les persones que són diferents (cultura o raça) i per això es desenvolupen guerres, és comenten massacres o assassinats etc... 


Penso que amb més amor cap a les persones, cap a la natura, els animals, cap a la vida en general el món seria totalment diferent del que ho és ara. 


En quant a les formes d’amor, com he dit abans, per a mi no només es limita al les persones sinó a tot allò que ens envolta. Però especialment cap a les persones s’han de dur a terme quatre elements bàsic, els quals Silvia Palou agrupa en: cura, responsabilitat, respecte i coneixement, si no es donen aquests elements no podríem parlar d’amor incondicional. 





En quant a la por, aquesta emoció per a mi és casi tan important com l’amor, encara que també es deriva en part de l’amor. La por és l’emoció que ens fa posar-nos en alerta, que ens fa protegir-nos de situacions d’amenaça, i també protegir a les persones del nostre entorn.


És un instint comú a tots els essers humans i del qual ningú està completament lliure, tot i així és una emoció, que a la societat d’avui sembla que hagem de reprimir, sembla que està mal vist que la gent pugui tenir por i realment és una emoció que també ens a ajudat al llarg de la història a protegir-nos, per tant a la supervivència de l’espècie.
  

Algunes d’aquestes pors, si són constants es poden convertir en fòbies. Les persones que no es senten amenaçades i igualment senten por, no es poden desprendre d’aquest sentiment fàcilment.
 
Quan la por és constant, perdem la confiança en nosaltres i amb les nostres capacitats, ens sentim incompetents i abocats al fracàs. Aquesta por que ens paralitza no és gens bona per poder superar les situacions més complicades.

http://www.flickr.com/photos/jalevega/8709540218/


Aquesta emoció agafa diferents formes, por a no ser recompensat, por al fracàs a la debilitat, a no arribat a cert punt o no ser capaços de aconseguir allò que volem, por a l’obscuritat, a no ser estimat, a morir... la por és com una arbre que te moltes branques i per això també es manifesta de diferents formes com taquicàrdies, sudoració, temblors... 


Però la por, en cert grau és bona, perquè ens possibilita evitar alguna cosa dolorosa,  s’activa davant del perill i ens permet respondre amb rapidesa i eficàcia davant una adversitat. 


Com ens diu na Silvia Palou al llibre, la por té aspectes positius:


§   És un agent protector, motivador i sociabilitzador.

§  Promou la prudència i la cautela.

§  Alerta l’individu d’una amenaça potencial.

§  Mobilitza les capacitats de reacció.


Així mateix, afirma que la por forma part del procés evolutiu del nen i com segons l’edat van sortint diferents pors i que són conseqüència del seu creixement com ara determinades conductes en els nadons, als estímuls inesperats cap als nou mesos o la por a l’obscuritat cap als dos anys.Tot i que també han d'anar desaparegent, o regulant-se, amb el pas del temps.



Una altra emoció bàsica, primària, és la ràbia i les seves diferents accepcions com ara la ira, l’enfado i la fúria. La ràbia sorgeix quan considerem que alguna norma que és importat en la nostra vida és rebutjada per algú o inclús per nosaltres mateixos.
  

Normalment entenem la ràbia com alguna cosa negativa, ja que s’associa a la agressivitat o a la violència, però no ha de ser necessàriament així, ja que es pot convertir en un instrument per a mobilitzar la nostra energia interior, per posar límits (especialment en els infants) i conservar el nostre espai. 


A vegades guardem la ràbia que sentim i no l’expressem al moment, per diversos motius: per que no volem que ens vegin enfadats, o per que ens fa por, o fins i tot per que no som conscients d’aquesta ràbia. Això ens pot provocar que ens enfadem amb persones o amb nosaltres, per aquest motiu és tant important expressar la ràbia igual que qualsevol altra emoció. 


 http://www.flickr.com/photos/71167649@N03/6452783893/



Ira: “resposta d’irritació, fúria, còlera produïda per alguna circumstància que nosaltres creiem que ha vulnerat els nostres drets bàsics, la nostra autoestima o la dignitat personal” (Vallès i Vallès, 2000, p130). 
L’enfado: “percepció d’un obstacle, ofensa o malestar leu, passatger  que provoca un sentiment negatiu d’irritació i un moviment contra el causant” (Marina, 1999, p436).
La fúria: “percepció d’un obstacle, ofensa o amenaça que dificulta el desenvolupament de l’acció  o la conseqüència dels desitjos; que provoca un sentiment negatiu d’irritació intensa, acompanyat de un moviment contra el causant” (Marina, 1999, p436).
Però com he dit abans, són emocions o derivats de l’emoció de la ràbia, que són bàsiques i vitals, el que hem de fer és ajudar als infants a regular aquestes emocions, a sentir i expressar-les i a canalitzar la ràbia que no és més què una quantitat d’energia que ha de sortir del interior cap a l’exterior. 
  


La tristor, aquesta emoció bàsica també és bàsica per a la supervivència humana. És un estat afectiu provocat per el decaïment moral, és l’expressió del dolor afectiu i es manifesta per la compassió, la nostàlgia i la resignació.


La tristor en els infants sol estar provocada per l’absència de l’afecte i alguns dels motius d’aquesta absència podem ser, com el vis al llibre de na Silvia Palou:

  •    La separació materna o paterna, per la separació de la parella, un viatge, l’inici del curs escolar etc... 
  • L’abandonament de l’infant, que no el permet la possibilitat d’establir vincles afectius i produeix una gran tristor.
 La pèrdua d’un ser estimat, pot provocar un gran dolor i serà necessari un gran reforç afectiu per a donar-li un impuls emocional que li ajudi a refer i establir vincles afectius i afectes.
  http://www.flickr.com/photos/caromicforeverandlovethepictures/2443499713/


Igual que les altres emocions primàries, la tristor també l’hem de treballar molt amb els infants. Actualment sembla que no ens  podem deixar vèncer per les emocions, sembla que les hem de reprimir per no sofrir, tant la tristor com la ràbia, emocions que són considerades més negatives. Però la realitat és tot el contrari,  no expressar aquestes emocions ens condueix a una actitud tensa davant la vida, a protegir-nos de relacions o experiències que ens podrien fer sofrir, a viure amb una tristor que es reflecteix al dia a dia i nos ens permetria gaudir de la vida.


Plorar, parlar, compartir sentiments... són maneres d’expressar aquesta tristor, de traure-la del nostre interior i aprendre a regular-la.


Per últim parlaré de l’alegria, aquesta emoció es produeix com a reacció del nostre organisme davant un esdeveniment intern o extern que provoca un benestar físic i psicològic.

La alegria és la emoció més demandada i permesa, estar alegre provoca benestar, especialment en els infants, presenta repercussions favorables i produeix un caràcter estable, positiu i optimista. 


És una emoció curta e intensa, que es pot convertir en un sentiment si és de llarga durada. Una persona està alegre quan aconsegueix les seves fites, es proposa objectius rellevants i són aconseguits, quan es sent estimat etc...


La manifestació de l’alegria més evident és el somriure. Somriure provoca plaer, benestar, felicitat etc... 



 http://www.flickr.com/photos/finiterank/8590534666/
 

Tot i que l’alegria és una de les emocions més acceptades i manifestades, una alegria desbordant també pot ocultar una pena interior molt gran. 

 

Finalment, i com a petita reflexió, les emocions se qualifiquen com positives o negatives quan en realitat no són ni bones ni dolentes. S’han de considerar com adaptatives i s’ha de tenir en compte la intensitat d’aquestes, es a dir, ni s’han de sentir i manifestar exageradament ni s’han de quedar a l’interior d’un mateix.

Per aquest motiu, crec que com ha futura mestra he de ajudar als infants a regular aquestes emocions, perquè són necessàries per a la supervivència humana i perquè el fet de no mostrar cap emoció no és símptoma d’una vida normal, les emocions s’han de manifestar. 

A educació infantil, els nens estan construint la seva identitat i és un moment evolutiu molt important on estant creant les bases de la seva personalitat, per aquest motiu és important treballar les emocions també a l’escola. A més és possible que trobem infants que els seus pares s’estiguin separant, o que hagin patit alguna pèrdua o que per altres motius, les seves emocions estiguin una mica descontrolades i com a mestres podem ajudar.