Què és una emoció
primària?
En aquesta segona
activitat tractaré de definir què són les
emocions primàries i d’identificar-les.
Com hem vist a classe les emocions primàries són aquelles que ens ajuden a
preservar l’espècie i que tenim innates, des de que venim a aquest món. A
classe hem definit emoció com aquell estat d’ànim variable, temporal i intens,
provocat per un estímul intern o extern, que te significat per a l’individu i
l’ajuda a regular el seu equilibri, i
que provoca una reacció (fictícia o real) física o psíquica.
http://www.flickr.com/photos/pasotraspaso/6890263331
Torbem autors que diuen que hi ha 6 o 7 emocions bàsiques. Però en aquest
cas, i enllaçant amb la lectura del capítol 3 de Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia de Silvia
Palou parlaré de 5 emocions primàries.
Per mi, l’emoció mara és l’amor, crec que d’aquí surten totes les altres
emocions, es a dir, si no hi ha amor surt la tristor, la ràbia inclús la por, i
també les emocions més positives com l’alegria.
L’amor ha estat bàsic per a la supervivència de l’espècie humana, sense l’amor
no podríem haver arribat fins on estem ara, el món s’hauria acabat ja fa molt
de temps, tot i que és bàsic encara trobem persones que no senten amor cap a la
natura o cap als animals, cap a les persones que són diferents (cultura o raça)
i per això es desenvolupen guerres, és comenten massacres o assassinats etc...
Penso que amb més amor cap a les persones, cap a la natura, els animals,
cap a la vida en general el món seria totalment diferent del que ho és ara.
En quant a les formes d’amor, com he dit abans, per a mi no només es limita
al les persones sinó a tot allò que ens envolta. Però especialment cap a les
persones s’han de dur a terme quatre elements bàsic, els quals Silvia Palou
agrupa en: cura, responsabilitat, respecte i coneixement, si no es donen
aquests elements no podríem parlar d’amor incondicional.
En quant a la por, aquesta emoció per a mi és casi tan important com l’amor,
encara que també es deriva en part de l’amor. La por és l’emoció que ens fa
posar-nos en alerta, que ens fa protegir-nos de situacions d’amenaça, i també
protegir a les persones del nostre entorn.
És un instint comú a tots els essers humans i del qual ningú està
completament lliure, tot i així és una emoció, que a la societat d’avui sembla
que hagem de reprimir, sembla que està mal vist que la gent pugui tenir por i realment
és una emoció que també ens a ajudat al llarg de la història a protegir-nos,
per tant a la supervivència de l’espècie.
Algunes d’aquestes pors, si són constants es poden convertir en fòbies. Les
persones que no es senten amenaçades i igualment senten por, no es poden
desprendre d’aquest sentiment fàcilment.
Quan la por és constant, perdem la confiança en nosaltres i amb les nostres
capacitats, ens sentim incompetents i abocats al fracàs. Aquesta por que ens
paralitza no és gens bona per poder superar les situacions més complicades.
http://www.flickr.com/photos/jalevega/8709540218/
Aquesta emoció agafa diferents formes, por a no ser recompensat, por al
fracàs a la debilitat, a no arribat a cert punt o no ser capaços de aconseguir allò
que volem, por a l’obscuritat, a no ser estimat, a morir... la por és com una
arbre que te moltes branques i per això també es manifesta de diferents formes
com taquicàrdies, sudoració, temblors...
Però la por, en cert grau és bona, perquè ens possibilita evitar alguna
cosa dolorosa, s’activa davant del
perill i ens permet respondre amb rapidesa i eficàcia davant una adversitat.
Com ens diu na Silvia Palou al llibre, la por té aspectes positius:
§ És un agent protector, motivador i
sociabilitzador.
§
Promou la prudència i la cautela.
§
Alerta l’individu d’una amenaça potencial.
§
Mobilitza les capacitats de reacció.
Així mateix, afirma que la por forma part del procés evolutiu del nen i com
segons l’edat van sortint diferents pors i que són conseqüència del seu
creixement com ara determinades conductes en els nadons, als estímuls inesperats
cap als nou mesos o la por a l’obscuritat cap als dos anys.Tot i que també han d'anar desaparegent, o regulant-se, amb el pas del temps.
Una altra emoció bàsica, primària, és la
ràbia i les seves diferents accepcions com ara la ira, l’enfado i la fúria.
La ràbia sorgeix quan considerem que alguna norma que és importat en la nostra
vida és rebutjada per algú o inclús per nosaltres mateixos.
Normalment entenem la ràbia com alguna cosa negativa, ja que s’associa a la
agressivitat o a la violència, però no ha de ser necessàriament així, ja que es
pot convertir en un instrument per a mobilitzar la nostra energia interior, per
posar límits (especialment en els infants) i conservar el nostre espai.
A vegades guardem la ràbia que sentim i no l’expressem al moment, per diversos
motius: per que no volem que ens vegin enfadats, o per que ens fa por, o fins i
tot per que no som conscients d’aquesta ràbia. Això ens pot provocar que ens
enfadem amb persones o amb nosaltres, per aquest motiu és tant important
expressar la ràbia igual que qualsevol altra emoció.
http://www.flickr.com/photos/71167649@N03/6452783893/
Ira: “resposta d’irritació, fúria, còlera produïda
per alguna circumstància que nosaltres creiem que ha vulnerat els nostres drets
bàsics, la nostra autoestima o la dignitat personal” (Vallès i Vallès, 2000,
p130).
L’enfado: “percepció d’un obstacle, ofensa o
malestar leu, passatger que provoca un
sentiment negatiu d’irritació i un moviment contra el causant” (Marina, 1999,
p436).
La fúria: “percepció d’un obstacle, ofensa o
amenaça que dificulta el desenvolupament de l’acció o la conseqüència dels desitjos; que provoca
un sentiment negatiu d’irritació intensa, acompanyat de un moviment contra el
causant” (Marina, 1999, p436).
Però com he dit abans, són emocions o derivats de l’emoció de la ràbia, que
són bàsiques i vitals, el que hem de fer és ajudar als infants a regular
aquestes emocions, a sentir i expressar-les i a canalitzar la ràbia que no és
més què una quantitat d’energia que ha de sortir del interior cap a l’exterior.
La tristor, aquesta emoció bàsica també és bàsica
per a la supervivència humana. És un estat afectiu provocat per el decaïment moral,
és l’expressió del dolor afectiu i es manifesta per la compassió, la nostàlgia i
la resignació.
La tristor en els infants sol estar provocada per l’absència de l’afecte i
alguns dels motius d’aquesta absència podem ser, com el vis al llibre de na
Silvia Palou:
- La separació
materna o paterna, per la separació de la parella, un viatge, l’inici del curs
escolar etc...
- L’abandonament
de l’infant, que no el permet la possibilitat d’establir vincles afectius i
produeix una gran tristor.
La pèrdua
d’un ser estimat, pot provocar un gran dolor i serà necessari un gran reforç
afectiu per a donar-li un impuls emocional que li ajudi a refer i establir
vincles afectius i afectes.
http://www.flickr.com/photos/caromicforeverandlovethepictures/2443499713/
Igual que les altres emocions primàries, la tristor també l’hem de
treballar molt amb els infants. Actualment sembla que no ens podem deixar vèncer per les emocions, sembla
que les hem de reprimir per no sofrir, tant la tristor com la ràbia, emocions
que són considerades més negatives. Però la realitat és tot el contrari, no expressar aquestes emocions ens condueix a
una actitud tensa davant la vida, a protegir-nos de relacions o experiències
que ens podrien fer sofrir, a viure amb una tristor que es reflecteix al dia a
dia i nos ens permetria gaudir de la vida.
Plorar, parlar, compartir sentiments... són maneres d’expressar aquesta
tristor, de traure-la del nostre interior i aprendre a regular-la.
Per últim parlaré de l’alegria,
aquesta emoció es produeix com a reacció del nostre organisme davant un esdeveniment
intern o extern que provoca un benestar físic i psicològic.
La alegria és la emoció més demandada i permesa, estar alegre provoca
benestar, especialment en els infants, presenta repercussions favorables i
produeix un caràcter estable, positiu i optimista.
És una emoció curta e intensa, que es pot convertir en un sentiment si és
de llarga durada. Una persona està alegre quan aconsegueix les seves fites, es
proposa objectius rellevants i són aconseguits, quan es sent estimat etc...
La manifestació de l’alegria més evident és el somriure. Somriure provoca
plaer, benestar, felicitat etc...
http://www.flickr.com/photos/finiterank/8590534666/
Tot i que l’alegria és una de les emocions més acceptades i manifestades,
una alegria desbordant també pot ocultar una pena interior molt gran.
Finalment, i com a petita reflexió, les emocions se qualifiquen com positives
o negatives quan en realitat no són ni bones ni dolentes. S’han de considerar
com adaptatives i s’ha de tenir en compte la intensitat d’aquestes, es a dir,
ni s’han de sentir i manifestar exageradament ni s’han de quedar a l’interior d’un
mateix.
Per aquest motiu, crec que com ha futura mestra he de ajudar als infants a
regular aquestes emocions, perquè són necessàries per a la supervivència humana
i perquè el fet de no mostrar cap emoció no és símptoma d’una vida normal, les
emocions s’han de manifestar.
A educació infantil, els nens estan construint la seva identitat i és un
moment evolutiu molt important on estant creant les bases de la seva personalitat,
per aquest motiu és important treballar les emocions també a l’escola. A més és
possible que trobem infants que els seus pares s’estiguin separant, o que hagin
patit alguna pèrdua o que per altres motius, les seves emocions estiguin una
mica descontrolades i com a mestres podem ajudar.