Ha començat un nou curs, noves assignatures, nous mestres, noves
expectatives i nous aprenentatges.
En aquesta primera entrada de segon curs m’agradaria fer una petita
reflexió del primer tema de psicologia de l’educació encara que ha estat una
introducció, però ja estic construint nous aprenentatges.
La psicologia de l’educació tracta d’aplicar els principis de la psicologia al procés
d’ensenyament-aprenentatge, dos àmbits en els que jo, com a futura docent, m’he
implicar. I el que veurem al llarg del curs és precisament això.
Però avui quan he sortit de classe m´he donat compte de la importància
d’aquesta àrea, però no només com a mestra sino també per quan sigui mare. Crec
que moltes d’aquestes teories i tècniques s’apliquen incontroladament, tant per
mestres com per pares, i de vegades sense conèixer-les, ser conscient de que ho
estàs fent o dels resultats que pots obtenir.
El que esper d’aquesta assignatura és conèixer a fons aquestes teories i aprendre com
aplicar-les als meus alumnes, però tenint en compte les individualitats de cada
nen, que una cosa que per a un dels alumnes va molt bé, potser que no li vagi
bé a un altre, tenir clar quin és l’objectiu abans d’actuar i aplicar-les amb
coneixement.
El que m’agradaria és poder ser una
bona guia per als nens per poder
construir la seva personalitat, amb els seus propis criteris, la seva
autonomia i que ells mateixos siguin capaços de autoregular les seves conductes
i aquesta àrea és la base.
Se que és un camí molt llarg però estem aquí per aprendre!
